Encara que en l’origen Sant Pau fou un cenobi benedictí, documentat des de l’any 889, aviat esdevingué parròquia (se cita així a finals del segle XII).
L’església romànica (segle XI), consta d’una sola nau, amb volta apuntada i absis semicircular, amb bandes llombardes sense arcuacions i finestres d’arc de mig punt i doble esqueixada. S’hi conserven, encara que parcialment, les pintures murals romàniques de l’absis i l’arc triomfal, probablement realitzades al tombant dels segles XII-XIII
A l’absis, s’hi representen la Maiestas Domini envoltada pel Tetramorf, les figures dels apòstols i escenes del cicle de Sant Pau, i a l’intradós de l’arc triomfal els 24 ancians de l’Apocalipsi i l’Agnus Dei a la clau de l’arc.
La façana presenta una porta rectangular barroca, amb la data 1639 i frontó trencat superior, on hi ha una imatge de Sant Pau en relleu.